Sikhoté-Alín
From Wikipedia, the free encyclopedia
La serralada de Sikhotè-Alín (en rus: Сихотэ-Алинь) es troba a l'orient de Rússia, als territoris de Primórie i Khabàrovsk. S'estén 900 km al nord-est de Vladivostok. Els cims més alts són Tordoki Yani (2.077 m), Mont Ko (2.003 m) i Mont Anik (1.933 m). Hi neix el riu Ussuri.
(ru) Сихотэ-Алин | ||||
Tipus | Serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Àsia | |||
Entitat territorial administrativa | krai de Khabàrovsk (Rússia) i krai de Primórie (Rússia) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 2.090 m | |||
Mida | 1.350 () km | |||
Punt més alt | Tordoki Yani (en) (2.090 m ) | |||
Reserva de la Biosfera | ||||
Identificador | Fitxa | |||
Història | ||||
Període | Cretaci | |||
La Sikhotè-Alín comprèn una de les zones temperades més extraordinàries del món. Amb espècies típiques de la taigà com el ren i l'os bru d'Ussuri amb coexistència amb espècies tropicals com el lleopard de l'Amur el tigre siberià i l'os negre asiàtic. Hi ha pocs llops per la competència amb els tigres.[1] Un teix japonès és l'arbre més vell de la regió.
En les dècades de 1910 i 1920, Sikhoté-Alín va ser explorat per Vladímir Arsèniev (1872–1930) que descriví la seva aventura en diversos llibres com Dersú Uzalà (1923), de la que Akira Kurosawa en va fer una pel·lícula el 1975.
El 12 de febrer de 1947, un meteorit caigué a aquesta regió, conegut com el "meteorit de Sikhotè-Alín"[2] que va esclatar, dividint-se en nombrosos fragments abans d'impactar el sòl. En resultà la formació de dotzenes de petits cràters, el major de tots de 28m de diàmetre, i la caiguda de més de 100 Tm de meteorit metàl·lic.
El 2001, la UNESCO va fer de la regió un Patrimoni de la Humanitat.[3]