Théodore de Banville
escriptor francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Théodore de Banville (Moulins-sur-Allier, 14 de març de 1823 — París, 13 de març de 1891) va ser un poeta francès[1] famós per les Odes funambulesques i Les Exilés, és sobrenomenat "el poeta de la felicitat".[2] Amic de Victor Hugo, de Charles Baudelaire i de Théophile Gautier, va ser considerat durant la seva vida com un dels poetes més eminents del seu temps.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Étienne Jean Baptiste Claude Théodore Faullain de Banville 14 març 1823 Moulins (França) |
Mort | 13 març 1891 (67 anys) 6è districte de París (França) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 13 |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | Liceu Condorcet |
Activitat | |
Ocupació | poeta |
Ocupador | Le Charivari |
Moviment | Parnassianisme, Simbolisme |
Obra | |
Obres destacables Odes funambulesques | |
Tanca
Era fill del lloctinent de vaixell Claude Théodore Faullain de Banville (1785-1846) i de Zélie Huet (1799-1876). Va ser un dels més destacats representants del moviment poètic parnassianista. Professava un amor exclusiu per la bellesa i alhora s'oposava a la poesia realista i a les efusions romàntiques, front a les quals afirmava la seua fe en la puresa formal de l'acte poètic.