Tió de Nadal (tradicions europees)
tronc especialment seleccionat cremat en una llar de foc com a tradició nadalenca a parts d'Europa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Arreu d'Europa hi ha tradicions hivernals o nadalenques on un tió (tros de tronc tallat per a cremar) és especialment seleccionat i cremat en una llar. L'origen del costum popular no és del tot clar, però podria derivar en última instància de la religió protoindoeuropea, ja que tradicions similars s'han registrat en el paganisme celta, germànic, bàltic i eslau, entre d'altres.
Aquest article tracta sobre les diferents tradicions nadalenques arreu d'Europa que giren al voltant d'un tronc. Si cerqueu la tradició catalana, vegeu «Tió de Nadal». |
La folklorista nord-americana Linda Watts ofereix la següent visió general del costum anglès «Yule log»:
El costum familiar de cremar el «Yule log» es remunta a celebracions anteriors del solstici i a la tradició de les fogueres. La pràctica nadalenca demana cremar una part del tió cada vespre fins a la Nit de Reis (6 de gener). Posteriorment, el tió es col·loca sota el llit per a tenir sort, i especialment per protegir-se de les amenaces domèstiques dels llamps i, amb certa ironia, del foc. Molta gent té creences basades en el tió a mesura que es crema, i comptant les espurnes i tal, cerquen discernir la seva sort per a l'any nou i més enllà.[1]
A finals del segles XIX aquestes tradicions van anar decaient a tot Europa, sobretot a les ciutats, per culpa de les calefaccions modernes.
A Catalunya però, la tradició del Tió de Nadal va ressorgir i s'ha convertit en un signe d’identitat.