Tractat de l'espai exterior
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai. El tractat va començar a ser postulat en els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica el 27 de gener de 1967 i va entrar en vigor el 10 d'octubre de 1967. L'octubre de 2011, 100 països són membres del tractat mentre altres 26 han signat l'acord però encara no ho han ratificat.[1]
Dades ràpides Tipus, Part de ...
| ||||
Tipus | tractat multilateral | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Llei espacial | |||
Ratificació | 74 països
| |||
Data de publicació | 27 gener 1967 | |||
Entrada en vigor | 10 octubre 1967 | |||
Localització | Washington DC Moscou (Rússia) Londres | |||
Jurisdicció | Outer Space Treaty area (en) | |||
Signatari | 100 països
| |||
Dipositari | Govern Federal dels Estats Units, Govern del Regne Unit i Govern de la Unió Soviètica | |||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès, francès, rus, castellà i mandarí estàndard | |||
Condició | Ratificació per part de cinc països, inclosos els tres depositaris | |||
Obra completa a | oosa.unvienna.org… |
Tanca