Unitat de disc òptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una unitat de disc òptic és un dispositiu electrònic que permet la lectura o escriptura de dades des d'un arxiu a discos òptics, com CD's o DVD's, mitjançant l'ús d'un feix de raig làser i la posterior transformació d'aquests en impulsos elèctrics que l'ordinador interpreta. Algunes unitats només poden llegir discos (unitats lectores de discs òptics), mentre que les gravadores de discs òptics poden llegir i escriure les dades. Així, per referir-se a la unitat amb les dues capacitats es sol usar el terme lecto-gravadora.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els CD (discs compactes), DVD (discs versàtils digitals) i BD (discs Blue-ray) són els medis més comuns compatibles amb unitats de disc òptic.
Les unitats de discos òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usades molt comunament en els ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i arxiu de dades. Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE (ATA), per una interfície SCSI o una interfície propietària, com la interfície de Panasonic. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio (CDA) i CD de vídeo (VCD) amb el programari apropiat.[1]
Les unitats de discos òptics (juntament amb les memòries flaix) han desplaçat a la disquetera i a les unitats de cintes magnètiques per a les tasques d'emmagatzematge i recuperació de dades a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discos òptics en els ordinadors personals i en aparells d'entreteniment de consum i la seva gran capacitat d'emmagatzematge.[2] Tot i això, la gravació de discos en general està restringida a la distribució comercial i a la còpia de seguretat personal de material comprat personalment.