Usuari:Vallue/Al-Asmaʿi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquesta és una cronologia de la veterinària des dels inicis dels temps fins l'actualitat incorporant els fets i personatges que han protagonitzat la seva història. Durant segles humans i la resta d'animals han desenvolupat una relació de convivència, molts s'han domesticat amb finalitats alimentàries, altres com a mitjà de transport, lleure o conflicte bèlic. Primer va ser el el gos i després el cavall les espècies principals en les quals les civlitzacions occidentals han posat la seva atenció i dedicat els conexiements necessaris per guarir les seves malalties.[1] L'establiment dels primers nuciis urbans al Creixent Fèrtil van afavorir l'aparició de les zoonosis; i el desenvolupament de la cavalleria amb les guerres propiciades pels enfrontaments militars, va promoure una primera discipilina veterinària (hippiàtrica) orientada als èquids.
La civilització grecoromana posa les bases de la practica veterinària primer amb autors com Varró o Columel·la pels animals de granja i Xenofont o Vegeci per l'ensinistrament i la cura dels cavalls.[2] Durant l'Edat Mitjana s'impulsa des d'Itàlia i la Peninsula ibèrica el que es coneix com albeiteria o menescalia, bastant-se en la teoria humoral, i amb un enfocament equí amb la participació dels ferradors.[3] Giordano Ruffo i Teodoric Borgognoni en son els principals impulsors als quals hi seguirà Manuel Dieç amb el seu Llibre de la menescalia. La compil·lació de la hippiatrica romano oriental, i la pràctica de la furussiyya islàmica contribuiran a fonamentar els coneixements veterinaris medievals, tot i apareixent la primera figura de l''inspector d'aliments en la institució del mostassaf.
Durant l'Edat Moderna erudits de les ciències agronòmiques de França amb Charles Estienne amb L'Agriculture et maison rustique[4]i Espanya Gabriel Alonso de Herrera Libro de Agricultura ..(1513).[5] incidiran en els coneixements de les malaties del bestiar.Al segle xvii, Olivier de Serres i Miguel Agustí aprofundiran en aquests coneixements, amb la contribució de Gabriel Calloet-Kerbrat que introdueix la productivitat del bestiar a través de la millora genètica a França
Tot canvia al segle xviii amb els estudis de Ramazzini (1712)[6] i Lancisi (1715)[7] pel tractament de la pesta bovina. Amb a creació de les primeres escoles de veterinària amb Claude Bourgelat a França, es començarà a practicar la diagnosi i terapèutica estretament vinculades a l'experimentalitat científica, per combatre el creixement de les epidèmies que delmaven el bestiar europeu.