Zona volcànica del Laci
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Zona volcànica del Laci és el nom de l'estructura geològica del massís Albà, el paisatge que correspon al que en geografia humana es diu Territori dels Castells (territorio dei Castelli Romani). Una gran zona volcànica va començar a formar-se amb l'acumulació dels productes d'un volcà que tenia diverses boques de sortida i que va sorgir sobre una antiga base formada pels sediments marins i les roques carbonatades que configuraven una ampla plana entre la costa i els Apenins. Sobre aquella plana, a uns 305 msnm, s'estima que va caure uns 297 km³ de material volcànic, el 90% del qual durant la primera fase eruptiva. Els últims estudis de Funiciello[1] sobre la darrera activitat al cràter del Llac Albà, confirmen que les manifestacions eruptives van durar fins fa uns 5.000 anys, amb la inundació del llac i esllavissament lahar que va duar fins al llindar del segle IV aC.[2]
Tipus | Muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Itàlia | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 956 m | |||
Actualment, aquesta àrea volcànica manté una discreta activitat, constituïda principalment per emissions de gasos, altament tòxics, deformacions del terreny i terratrèmols febles i freqüents (rarament potents i destructius, com els dels anys: 1438, 1806, 1829, 1899, 1927), motiu pel qual està classificat com a volcà inactiu.[3] Tot i aquesta classificació, el fet que hagi tingut períodes de descans fins i tot de 30-40.000 anys entre una fase eruptiva i la següent, planteja la qüestió que existeixi una possible fase eruptiva futura, fet que constitueix una amenaça potencial per a tots els habitants dels pobles del massís Albà i per als milions d'habitants de la propera ciutat de Roma.[2]