Nèctar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El nèctar, en botànica és una solució aquosa més o menys concentrada de sucres, aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques que tenen moltes flors com a reclam i recompensa per als animals pol·linitzadors que duen a terme el transport involuntari de pol·len d'unes flors a altres de la mateixa o diferent planta. Des del punt de vista evolutiu, l'aparició del nèctar va suposar per a les flors nectaríferes un estalvi important de pol·len a canvi d'un major esforç en la secreció d'aliments específics per als seus vectors pol·linitzadors. Aquest mot indica "beguda dels déus", i el seu origen cal cercar-lo en la paraula grega νέκταρ (Nektar) de "nek" (mort) i "-tar" (superar). L'ús més antic registrat del seu significat actual, "líquid dolç de les flors", és del 1609.[1]
Per a altres significats, vegeu «Nèctar (desambiguació)». |
El nèctar és produït per glàndules diferenciades en la base dels estams o dels pètals, anomenades nectaris i s'acumula en dipòsits en forma de bosses o esperons de la base de la corol·la. Aquesta localització obliga als agents pol·linitzadors a tocar primer els estams, on es carreguen de pol·len, i després amb els estigmes de segones flors, on alguns grans poden quedar dipositats. El nèctar floral és l'aliment energètic de diversos grups d'animals, com els colibrís, les papallones diürnes i nocturnes, les abelles, mosques, etc. El nèctar és la matèria primera més important per a la producció de la mel de l'abella mel·lífera i d'altres espècies d'himenòpters socials. Els insectes seleccionen i visiten les plantes amb un nèctar de més alta concentració de sucres. Algunes plantes amb estructures florals molt especialitzades, com el romaní, produeixen poc nèctar en cada flor perquè l'estructura de la flor permet ser fàcilment pol·linitzada pels insectes. Les plantes anemòfiles, però, no secreten nèctar. La producció de nèctar en les plantes depèn de diversos factors, entre ells l'espècie, la varietat, l'altitud, la latitud, la temperatura, la insolació, la humitat i altres.