La Índia
país d'Asia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Índia (devanagari: भारत Bhārat), oficialmenti la Repúbrica de la Índia (devanagari: भारत गणराज्य, Bhārat Prantilla:Unicode), es una nacion soberana nel sul d'Ásia. Es el sétimu pais mas grandi en estensión i el segunderu en puebración. Hazi arrayu con Océanu Índicu nel sul, el Mari Arábigu nel oesti i la Baia de Bengala nel esti. Arraya con Paquistán al oesti; China, Nepal, i Bután al noresti; i Bangladesh i Myanmar al esti. Nel Océanu Índicu, La Índia es vizinu de Sri Lanka, Las Maldivas e Indonésia.
Avissu Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol. |
| |||||
Luenga oficial | Indi i ingrés | ||||
Capital | Nueva Delhi | ||||
Presidenti 'el gobiernu | Pratibha Patil | ||||
Cumprimentu - Total - % augua |
Posición 7ª 3,287,590km² 9,56 | ||||
Puebración - Total (2007) - Densidá |
Puestu 2º 1.128.310.505 329 ab/km² | ||||
Monea | Rúpia | ||||
Zona orária UTC +5:30 | |||||
Inu | Vande Mataram | ||||
Domeñu Internet | .in | ||||
Código telefónico | +91 | ||||
Miembru de: Commonwealth, ONU, SAARC | |||||
Fogaril de la cevilización del Valli del Indu i region estórica polas rutas comelcialis i grandis empérius, el sucontinenti índiu s'á caraterizau pola su riqueza comelcial i cultural duranti muchu tiempu ena su larga estória. Cuatru grandis religionis tuvun nacéncia aquina: Induismu, Budismu, Jainismu i Sikhismu. Mentris qu'el Zorastrismu, Judaismu, Cristianismu e Islam llegun nel primel miléniu. Graualmenti hue anesioná pola Compañia Británica de La Índia duranti el sigru XVIII i colonizá pol Réinu Uniu dendi la metá el XIX, Índia se golvió una nacion moelna en 1947, endespues duna runcha pola endependéncia acaeciera i que se llamó resisténcia nu violenta.
La Índia es la 12ª economia mundial nel PEB (produtu enteriol brutu) i la trecera en pudel adquisitivu. Las rehormas económicas án vueltu al país nel segunderu ena lista los paisis con mayol crecimientu. Peru sigui sufriendu grandis nivelis de pobreza, fabetización, malnutrición i egración meyuambiental. Es una socieá prural religiosanenti, prurilüingi i murtiénica. Tamién tien una divelsa fauna i lugaris protegius.