Guèrra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La guèrra (lem., viv.: guerra)[1] es un estat de conflicte armat entre plusors grops politics ò sociaus, generalament d'Estats ò d'entitats similaras (rebellion, insureccion, guerilha...). Apareguda tre l'Antiquitat Auta, e benlèu tre la Preïstòria, la guèrra es un biais de resòuvre un conflicte per la violéncia. Es ansin entraïnada per de questions d'òrdre economic (contraròtle de ressorsas, aquistament d'un capitau...) que pòdon, segon la situacion, prendre la forma de problemas religiós, politics ò etnics. Segon aquela definicion, es practicada per leis umans e per certaneis insèctes sociaus.
En l'òme, l'importància deis enjòcs liats a la guèrra a entraïnat l'aparicion de reflexions sus son organizacion, son debanament e son acabament. Ansin, la conducha de la guèrra de disciplinas particularas segon lo nivèu considerada : estrategia per gerir lo conflicte dins sa globalitat, operatica per lei campanhas militaras e tactica per leis accions menadas sus lo prat batalhier. Un drech particular, dich drech de la guèrra, s'es tanben desvolopat per enquadrar lo començament e la fin dau conflicte e precisar leis accions autorizadas. En particular, insistís sus lo destriament entre lei militars e lei civius.
D'efiech, en causa de sa natura destructritz, la guèrra es considerada coma una calamitat d'evitar e d'institucions internacionalas especializadas son estadas creadas per mantenir la patz ò per jutjar leis excès dei combatents (Nacions Unidas, tribunaus internacionaus...). Pasmens, es tanben una fònt d'inspiracion majora coma leis artistas qu'an representat la guèrra dempuei l'Antiquitat sus tot tipe de supòrt.