Lucila
From Wikipedia, the free encyclopedia
Annia Aurelia Galeria Lucila (en llatín, Annia Aurelia Galeria Lucilla; 7 de marzu de 150-182) foi la fía mayor del emperador romanu Marco Aurelio y Faustina la Menor y hermana de Cómodu. Nel añu 164 d. C., l'emperador Marco Aurelio casóse col so sociu nel poder y hermanu d'adopción Lucio Vero.[1] Con esti matrimoniu, recibió'l títulu de Augusta y convirtióse n'emperatriz romana.[2]
Lucila | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Roma, 7 de marzu de 150 |
Nacionalidá | Antigua Roma |
Muerte | Isla de Capri (es) , 182 (31/32 años) |
Causa de la muerte | pena de muerte |
Asesín | Cómodu |
Familia | |
Padre | Marcu Aureliu |
Madre | Faustina la Menor |
Casada con |
Lucio Vero (es) Claudio Pompeyano (es) |
Fíos/es | |
Hermanos/es |
Cómodu Annia Aurelia Galeria Faustina Vibia Aurelia Sabina (es) Fadila (es) Cornificia Marcus Annius Verus Titus Aurelius Fulvus Antoninus Domitia Faustina (en) |
Pueblu | dinastía Antonina (es) |
Estudios | |
Llingües falaes | llatín |
Oficiu | gobernante |
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Dempués de la muerte del emperador Lucio Vero en 169, Lucila volvió casase, esta vegada con Claudio Pompeyanu y apurrióse a la esquiciadura y depravación, viviendo inclusive una incestuosa rellación col so hermanu Cómodu. L'emperador Cómodu sufrió numberoses intrigues y dempués d'afayar dalgunos d'ellos, empezó un periodu de terror nel que numberoses personalidaes influyentes fueron acusaes y condergaes a muerte. Inclusive los sos más allegaos, como la so esposa Brutia Crispina y la so hermana Lucila fueron acusaes de traición, deportaes a Caprea (islla de Capri) y más tarde asesinaes. Lucila había realmente conspiráu xunto con un grupu de senadores, pero mientres l'añu 182 foi afayada y morrió en Capri, por orde del emperador. Los senadores líderes tamién fueron executaos.