Castell dels Tres Dragons
edifici a la ciutat de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar. Es troba al final del passeig principal, actualment anomenat passeig de Lluís Companys, que anava des de l'Arc de Triomf al parc de la Ciutadella. És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici és denominat popularment “Castell dels Tres Dragons” per la gatada homònima de 1865 de Serafí Pitarra.[1]
Castell dels Tres Dragons | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ca) Castell dels Tres Dragons | |||
Dades | ||||
Tipus | Restaurant | |||
Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
Arquitecte | Lluís Domènech i Montaner | |||
Construcció | 1888 | |||
Construcció | 1887-88 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Parc de la Ciutadella | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 42301 | |||
Id. Barcelona | 1320 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Museu de Ciències Naturals de Barcelona | |||
Del conjunt d'edificis construïts ex professo per a l'exposició només es conserva el Cafè-Restaurant, icona de les ambicions de l'esdeveniment, i l'Arc de Triomf. L'edifici ha patit diferents canvis de funció des de la clausura de l'Exposició Universal, destacant la funció museística. El Castell dels Tres Dragons va ser la seu del Museu de la Història o el Museu de Zoologia, entre altres. En tot cas, l'edifici ens ha arribat gairebé intacte.[2]
La construcció és considerada una de les primeres obres del moviment modernista a Catalunya, que es considera que comença arran les construccions de l'Exposició Universal de 1888, tot i que aquest no sigui considerat purament modernista per alguns autors, que defenen que més bé estaríem parlant d'un edifici protomodernista.[3] També s'ha considerat el punt de partida de les arts decoratives del modernisme, sobretot a partir dels treballs del conegut com a "taller dels tres dragons".[1] Aquesta nova vocació per les arts industrials és causada pel retard del moviment Arts and Crafts a Catalunya, que arriba en un moment d'evolució de les noves tecnologies. També va molt lligat a la cerca d'una personalitat artística nacional.[4]
Tot i això, respon a la cerca d'un nou estil que recuperés la cultura i l'esperit que s'havia perdut, un moviment que tornés a lo medieval, que és on es perden les essències nacionals catalanes.
És un edifici amb reminiscències dels castells medievals, que li donen rigidesa. És racionalista perquè és un tipus d'arquitectura centrada en l'estructura i amb una exuberant decoració.[3] El que fa que no es caigui en un edifici historicista és el fet que l'arquitecte incorpora nous materials com ho són el ferro i el maó, i aquests els deixa a la vista, que fa que ens recordin als edificis industrials de l'època. També ho fa el joc dels elements decoratius, integrats en l'estructura, creant una unitat constructiva i estilística.[4]