Cisma acacià
cisma / From Wikipedia, the free encyclopedia
El cisma acacià va ser una ruptura entre les esglésies cristianes d'orient i occident, que va tenir lloc a Constantinoble el 482, durant el regnat de l'emperador Zenó, i que acabaria el 519, amb Justí I.
Dades ràpides Tipus, Epònim ...
Tipus | schism in Christianity (en) controvèrsia religiosa | ||
---|---|---|---|
Epònim | Acaci de Constantinoble | ||
Interval de temps | 484 - 24 març 519 | ||
Participant | |||
Causa | Henòtic | ||
Tanca
Es pot considerar el primer cisma entre les esglésies oriental (Constantinoble) i occidental (Roma). Va ser el resultat d'una deriva dels líders de la cristiandat oriental cap al monofisisme, i l'intent fracassat de l'emperador Zenó de conciliar les parts amb el document anomenat Henoticó, inspirat per Acaci, patriarca de Constantinoble, d'on prové el nom.[1][2][3]