Doctrina Truman
política dels Estats Units durant la Guerra Freda per tal de contenir el comunisme / From Wikipedia, the free encyclopedia
La denominada Doctrina Truman era una política exterior americana que tenia el propòsit de contraatacar a l'expansió geopolítica soviètica durant la Guerra Freda. Va ser anunciada al Congrés pel President Harry Truman el 12 de març de 1947, i desenvolupada el 12 de juliol de 1948, quan va prometre contenir amenaces a Grècia i Turquia.[1] No s'implicava la força militar americana directa però el congrés va proporcionar ajuda financera a les economies i exèrcits de Grècia i Turquia, i va servir per donar suport americà per altres nacions presumptament amenaçades pel comunisme soviètic. La Doctrina Truman va significar la fundació de la política exterior americana, i va aconseguir en 1949, la formació de l'OTAN, que encara perdura. Els historiadors sovint marquen el discurs com l'inici de la Guerra Freda.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Truman va dir al Congrés que "ha de ser la política dels Estats Units qui doni suport a les persones lliures que estan resistint subjugació intentada per minories armades o per pressions exteriors."[2] Truman va sostenir que com els règims totalitaris van coaccionar pobles lliures, automàticament havien representat una amenaça a la pau internacional i la seguretat nacional dels Estats Units. Truman va fer el discurs en mig de la Guerra Civil grega argumentant que si Grècia i Turquia no rebien l'ajut inevitablement caurien al comunisme amb conseqüències greus per tota la regió, i com Turquia i Grècia eren rivals històrics, es considerava necessari ajudar ambdós igualment, tot i que la crisi a Grècia era molt més intensa.
Els historiadors han observat que els governs de Grècia i Turquia eren lluny de la democràcia, i s'acostaven a la Unió Soviètica en la primavera de 1949. L'historiador Eric Foner va escriure que la Doctrina suposava un precedent per l'assistència americana als règims anticomunistes a tot el món, encara que no fossin democràtics, i per la creació d'un conjunt d'aliances militars globals dirigides contra la Unió soviètica.[3]
Durant anys, el Regne Unit havia donat suport a Grècia, però a prop de la fallida, estava forçat a reduir radicalment la seva implicació, i en febrer de 1947 va demanar als Estats Units que donessin suport al govern reialista grec.[4] Els Republicans que controlaven el Congrés van aprovar l'enviament de 400 milions de dòlars però cap força militar a la regió. En 1952, Grècia i Turquia es van unir a l'OTAN, una aliança militar, per garantir la seva estabilitat.
La Doctrina Truman es va estendre per esdevenir la base de política de la Guerra Freda americana pertot arreu Europa i el món.[5] Va canviar la política exterior americana envers la Unió soviètica d'aliat contra el feixisme a una política de contenció de l'expansió soviètica defensada pel diplomàtic George F. Kennan, que es va implicar per evitar les preses de poder soviètiques a l'Europa Oriental.