Emili Gandia i Ortega
arqueòleg espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Emili Gandia i Ortega (Xàtiva, 23 de gener del 1866 — Barcelona, 13 de desembre del 1939)[1] tingué un paper destacat en els inicis de l'arqueologia i museografia catalana que s'establí al segle xx. Pel que fa a l'àmbit de l'arqueologia, la seva principal aportació científica, es troba en els diaris que realitzà durant les excavacions d'Empúries: la informació que s'hi recull no tan sols fou la base de les publicacions de tema emporità que van signar Josep Puig i Cadafalch, Pere Bosch-Gimpera i Martín Almagro, sinó que ha continuat essent fonamental en tots els treballs posteriors sobre el jaciment. A més a més, fou actiu en altres facetes associatives i hiperactiu en les tasques de protecció, adquisició, restauració, presentació i difusió del patrimoni cultural, ja que col·laborà en l'arrencament de les pintures murals d'algunes esglésies romàniques del Pirineu, alhora que tingué un paper clau en la disposició i presentació d'aquestes, juntament amb altres objectes, al Museu d'Art de Catalunya, d'on fou nomenat el primer conservador del museu.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 gener 1866 Xàtiva (la Costera) |
Mort | 13 desembre 1939 (73 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arqueòleg |
La figura d'Emili Gandia, en moltes ocasions ha quedat eclipsada per l'enorme grandesa dels savis amb els quals col·laborà, i especialment per Josep Puig i Cadafalch, Pere Bosch-Gimpera i Joaquim Folch i Torres, perquè fou un autodidacte sense titulació universitària, unes circumstàncies que probablement han induït a minimitzar el paper que va tenir en la represa cultural noucentista, si més no, en la base arqueològica en què s'inspira, i en la seva expressió museogràfica.