Escut de Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres:
- En camp d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Escut de Catalunya | |
---|---|
Escut de Catalunya, segons Armand de Fluvià, descrit al seu llibre Catalunya, un país sense escut | |
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes |
Adoptat per | Catalunya |
Altres detalls | |
Estat | Espanya |
A finals del segle xvii s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma. En el cas català, la corona apareix tancada. Això es remunta a un document de 1705, abans dels Decrets de Nova Planta, on apareix un segell municipal oficial de Barcelona, conservat a l'Arxiu Històric Nacional. És un segell quarterat amb l'escut de la ciutat timbrat amb la corona reial tancada. En un temps es volgué timbrar l'escut basant-se simplement en el mot «comte», sense tenir en compte que el comte de Barcelona era per si mateix príncep de Catalunya i, per tant, sobirà sobre tot el territori català.[1]
Es considera que l'escut de Catalunya no és oficial. Així ho esmenta l'heraldista Armand de Fluvià, però que el que li correspon tenir per antonomàsia és el que s'anomena de Quatre pals.[2] Tanmateix, l'escut, com símbol, ha sigut obviat en l'article 8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Històricament, els Quatre pals apareixen ja com a escut català a les Constitucions catalanes, a la portada dels volums publicats com a Constitvtions y Altres Drets de Cathalvnya ('Constitucions i altres drets de Catalunya') per les compilacions aprovades per les Corts de Montsó (1585) i les Corts de Barcelona (1701).