Fèlix Domènech i Roura
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fèlix Domènech i Roura (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, 1977) fou un heraldista català, fill de Lluís Domènech i Montaner i germà de Pere Domènech i Roura.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1888 Barcelona |
Mort | 1977 (88/89 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Activitat | |
Ocupació | heraldista |
Família | |
Pare | Lluís Domènech i Montaner |
Germans | Pere Domènech i Roura |
Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, entre 1922 i 1931, va treballar com a director del Balneari Roqueta de Tona.[3]Especialitzat en heràldica, publicà diverses obres de referència en la matèria, com el Nobiliari general català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929), entre d'altres. També va publicar obres com Orígenes de la imprenta en España y su desarrollo en America española (1940), Blasones de los virreyes del Río de la Plata (1945) i Fausto (1963).[4] Es va casar amb Augusta Roig.
Amb motiu de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 1936 emigrà a Buenos Aires, ciutat on residí fins a la seva mort. Allà va treballar a la CHADE, va treballar en la restauració de la Biblioteca Nacional Argentina.[5]
Va morir a Buenos Aires el 1977.[6]
Fou soci dels Amics de l’Art Vell.[7]