Glasgow
ciutat d'Escòcia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca)[1] és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit. Està situada a la riba del riu Clyde a les terres baixes del centre-oest d'Escòcia. És la ciutat més gran d'Escòcia, amb una població estimada de 588.280 habitants, i la tercera del Regne Unit després de Londres i Birmingham, a més, és l'àrea d'autoritat unitària més poblada i la segona àrea metropolitana més poblada del Regne Unit en la seva conurbació Gran Glasgow després del Gran Londres.[2] La gent de Glasgow és coneguda com a Glaswegians. Així mateix, Glaswegian és el nom amb què es coneix al dialecte local d'escocès. És a més un dels 32 consells unitaris (en anglès: council area) en què està dividida administrativament Escòcia, oficialment denominat com City of Glasgow i, com molts dels municipis de l'oest d'Escòcia, és de majoria laborista.
Per a altres significats, vegeu «Glasgow (desambiguació)». |
Glaschu (gd) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Regne Unit | ||||
| |||||
País | Escòcia | ||||
| |||||
Consell | ciutat de Glasgow | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 626.410 (2018) (189,94 hab./km²) | ||||
Predom. ling. | scots, gaèlic escocès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 3.298 km² | ||||
Banyat per | riu Clyde i Kelvin | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Saint Mungo (en) | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Philip Braat (en) (2019–) | ||||
Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2008–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | G1-G80 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 141 | ||||
ISO 3166-2 | GB-GLG | ||||
Codi NUTS | UKM34 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Ciutat de Mèxic Barga (Itàlia) Nuremberg (1985–) Rostov del Don (1986–) Dalian (1987–) l'Havana (2002–) Torí (2003–) Marsella (2006–) Lahore (2006–) Betlem (2007–) | ||||
Lloc web | glasgow.gov.uk |
Antigament, va ser una "royal burgh" (ciutat reial), i era coneguda com la "segona ciutat de l'Imperi Britànic" a l'època victoriana.[3][4] Es va erigir com un gran port de comerç de transatlàntics durant la Revolució industrial. El riu Clyde va ser un dels més preeminents centre mundials de drassanes, construint-se en ell molts dels revolucionaris i famosos bucs de la línia Cunard com RMS Lusitània, RMS Aquitània, RMS Queen Mary, RMS Queen Elizabeth i el RMS Queen Elizabeth 2, i el veler reial Britànnia.
Amb la industrialització la ciutat va començar creixent des de la fi del segle xix fins a aconseguir una població de més d'un milió d'habitants a l'inici del segle xx i 2.088.000 d'habitants el 1931. No obstant això, amb el descens de població, degut bàsicament a la recol·locació de gent a noves poblacions com East Kilbride i Cumbernauld als afores de la ciutat, i els successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat a Escòcia, la població actual de la City of Glasgow és de 592.000 segons el cens del 2007. La regió urbana que formen Glasgow i la seva àrea metropolitana compten, aproximadament, amb 2.300.000 habitants, el que constitueix el 41% de la població de tota Escòcia.
Com que és un punt neuràlgic de comerç, negocis, indústria, mitjans de comunicació i transport d'Escòcia, Glasgow és una gran ciutat cosmopolita i bulliciosa. És la tercera destinació turística més visitada del Regne Unit després de Londres i Edimburg. Així mateix, és el centre econòmic més important de comerç i de venda al detall d'Escòcia. Glasgow és un dels vint centres financers més importants d'Europa i és la seu de molts dels negocis al capdavant a Escòcia, el que la fa part essencial de l'economia britànica.