Jan Karski
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jan Karski (24 juny 1914 – 13 juliol 2000) va ser un soldat polonès, lluitador de la resistència polonesa, i diplomàtic durant Segona Guerra Mundial. És conegut per haver-hi actuat com a missatger entre els anys 1940–43 entre la resistència polonesa i el Govern polonès a l'exili, així com amb els aliats Occidentals sobre la situació a la Polònia ocupada pel règim Nazi. Va informar sobre la situació de Polònia durant l'ocupació, sobre el gueto de Varsòvia i sobre els camps d'extermini en territori polonès.
Karski va emigrar als Estats Units després de la guerra, on va completar un doctorat i va exercir la docència a la Universitat de Georgetown, com a professor de relacions internacionals i història polonesa. Va viure a Washington DC fins a la seva mort. No va parlar públicament sobre la seva missió durant la guerra fins a l'any 1981, quan va ser convidat com a ponent a una conferència sobre l'alliberament dels camps de concentració. Karski va oferir el seu testimoni al documental de Claude Lanzmann Shoah (1985), sobre l'Holocaust. L'any 2010, el mateix director va publicar un nou documental anomenat L'"Informe Karski", on Lanzmann aprofundia sobre les trobades de Karski amb el president Franklin D. Roosevelt i altres líders estatunidencs l'any 1943.
Karski més tard va declarar: «vaig voler salvar milions, i no vaig ser capaç de salvar un home.»[1]