Jurisdicció universal
doctrina legal segons la qual alguns actes poden ser jutjats al marge d'on hagin succeït, aplicada particularment als crims de guerra / From Wikipedia, the free encyclopedia
La jurisdicció universal o principi d'universalitat és un principi del Dret que permet els Estats declarar la seua jurisdicció per a perseguir certs delictes considerats molt greus, independentment del lloc on s'han produït i de la nacionalitat de l'autor o de la víctima.
El concepte de jurisdicció universal està íntimament lligat a la idea que existeixen lleis internacionals que són erga omnes (afecten tota la comunitat internacional), així com al concepte de ius cogens (existeixen lleis internacionals que imposen obligacions a tota la comunitat internacional sense que aquest fet puga modificar-se mitjançant un acord en contra).
Segons Amnistia Internacional, un defensor de la jurisdicció universal, certs delictes suposen una amenaça tan greu per a la comunitat internacional en el seu conjunt, que els Estats tenen el deure lògic i moral d'enjudiciar-ne els responsables; no hi hauria d'haver cap lloc segur (per amagar-se de la justícia) per als que han comès genocidi,[1] crims contra la humanitat, execucions extrajudicials, crims de guerra, tortures i desaparicions forçades.[2]
Els opositors, com Henry Kissinger, que era ell mateix subjecte de càrrecs de crims de guerra a Espanya,[3] sostenia que la jurisdicció universal és una violació a la sobirania de cada Estat: tots els Estats són iguals en sobirania, com s'afirma en la Carta de les Nacions Unides, "L'àmplia acceptació que les violacions drets humans i crims contra la humanitat han de ser perseguits ha obstaculitzat la consideració de quina és la funció pròpia dels tribunals internacionals. La jurisdicció universal corre el risc de crear una tirania universal: la dels jutges".[4][5]
La Resolució 1674 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, adoptada pel Consell de Seguretat de l'ONU el 28 d'abril de 2006, "Reafirmen el que disposen els paràgrafs 138 i 139 del Document Final de la Cimera Mundial de 2005 pel que fa a la responsabilitat de protegir les poblacions del genocidi, els crims de guerra, neteja ètnica i crims contra la humanitat" i compromet el Consell de Seguretat a actuar per tal de protegir els civils en els conflictes armats.[6][7]