La Magdalena llegint
quadre de Rogier van der Weyden / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Magdalena llegint és un dels tres fragments supervivents d'un gran retaule anomenat Mare de Déu amb Sants pintat a l'oli sobre taula, de meitat del segle xv pel pintor primitiu flamenc Rogier van der Weyden. La taula, originalment de roure, va ser finalitzada en algun moment entre 1435 i 1438 i va desaparèixer després del segle xvii. D'ell només es conserva al Nationalmuseum d'Estocolm un dibuix de l'obra sencera feta per un seguidor de Van der Weyden.[1][2]
Tipus | pintura |
---|---|
Part de | Mare de Déu amb Sants |
Creador | Rogier van der Weyden |
Creació | 1435 (Gregorià) |
Gènere | art sacre |
Moviment | Primitius flamencs |
Material | pintura a l'oli taula (suport pictòric) |
Mida | 62.2 () × 54.4 () cm |
Col·lecció | National Gallery de Londres (Ciutat de Westminster) |
Catalogació | |
Número d'inventari | NG654 |
Catàleg |
Aquest taula de la Magdalena ha estat en la National Gallery de Londres des de 1860. Mostra una dona amb la pell pàl·lida, de galtes altes i òssies, i ulls ovalats, típics dels retrats idealitzats de dones nobles de l'època.[lower-alpha 1] És identificable com la Magdalena del flascó de l'ungüent col·locat en primer pla, el qual és el seu atribut tradicional en l'art cristià. És presentada completament absorbida en la seva lectura, un model de vida contemplativa, penedida i absolta dels pecats passats. En la tradició catòlica, la Magdalena està relacionada amb Maria de Betània; ambdues van ungir els peus de Jesús amb oli, tal com es narra a Lluc 7:36–50.[3] La iconografia de la Magdalena generalment la mostra amb un llibre, en un moment de reflexió, amb llàgrimes, o retirant els ulls. Van der Weyden presta atenció als detalls, en particular els plecs i la tela del vestit de la dona, el cristall de roca dels grans del rosari de la figura que està darrere seu, i l'exuberància de l'exterior.
El fons de la pintura hi havia estat repintat amb una capa gruixuda de pintura marró. Una neteja entre 1955 i 1956 va revelar la figura que està darrere de la Magdalena i la figura agenollada amb el seu peu nu sobresortint davant d'ella, amb un paisatge visible a través d'una finestra. Les dues parcialment visibles apareixen tallades als extrems de la taula de Londres. La figura dempeus darrera Magdalena ha estat identificada perquè pertany a un fragment del museu Calouste Gulbenkian, Lisboa, en el qual es veu el cap de sant Josep de Natzaret, mentre un altre fragment de Lisboa, mostra a qui es creu que pot ser Caterina d'Alexandria.[4] El retaule original era una sacra conversazione, conegut tan sols a través d'un dibuix, Verge i Nen amb Sants, al Nationalmuseum d'Estocolm, el qual va seguir una còpia parcial de la pintura probablement datada a finals de 1500.[5] El dibuix mostra que La Magdalena va ocupar la cantonada inferior a la dreta del retaule. Els fragments de Lisboa són cadascú un tercer de la mida de la Magdalena, el qual mesura 62,2 cm × 54,4 cm.
Tot i el seu reconeixement internacional en el seu temps, Van der Weyden va ser oblidat durant el segle xvii, i no va ser redescobert fins a començament del segle xix. Les primeres dades de La Magdalena llegint cal traçar-la en una venda de 1811. Després de passar per les mans de diversos comerciants holandesos, la taula va ser adquirida per la Galeria Nacional de Londres, el 1860 provinent d'un col·leccionista de París. L'historiador d'art Lorne Campbell la descriu com "una de les grans obres mestres de l'art del segle xv i una de les millors de les obres primerenques del pintor".[6]