Procés independentista català
conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
El procés independentista català, anomenat el Procés per antonomàsia,[1][2][3] és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya[4] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.
Tipus | esdeveniment | ||
---|---|---|---|
Data | 10 de juliol de 2010 (2010-07-10): primera manifestació cívica i social 9 de novembre de 2015 (2015-11-09): declaració parlamentària d'inici del procés d'independència 27 d'octubre de 2017 (2017-10-27): proclamació de la República Catalana pel Parlament de Catalunya | ||
Període | segle XXI | ||
Localització | Catalunya (Espanya) | ||
Estat | Espanya | ||
Objectiu | Constitució d'un estat sobirà català republicà com a forma de govern (República Catalana) | ||
L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català des de les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009[5] i sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya.[6] Posteriorment, el procés ha crescut gràcies a grans mobilitzacions independentistes que han tingut lloc els anys posteriors coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.[7]
Després de la manifestació multitudinària de 2012 es van convocar eleccions. En aquests comicis, els partidaris de celebrar un referèndum sobre la independència van assolir la majoria parlamentària. En conseqüència, el Parlament va aprovar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya[8] i es va formar un govern pro-referèndum.[9] El nou govern va decidir convocar aquest referèndum el 9 de novembre de 2014,[10] però no es pogué celebrar com a referèndum perquè el Congrés dels Diputats espanyol ho portà al Tribunal Constitucional, que el suspengué,[11] motiu pel qual fou substituït per una consulta popular. Aquesta consulta, tanmateix, també fou impugnada pel Govern d'Espanya i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, per la qual cosa el Govern de Catalunya la va substituir per un procés participatiu que incloïa una consulta amb la mateixa qüestió i que es va dur a terme el mateix dia previst. Tot i les pressions dels governants i les institucions espanyoles, més de 2 milions de ciutadans de Catalunya van anar a votar. Els vots partidaris de la independència van guanyar per majoria.[12]
Davant la negativa dels polítics i les institucions espanyoles a acceptar els resultats de la consulta, es van convocar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.[13] Les forces partidàries de la independència van considerar aquests comicis com a plebiscitaris, és a dir, substitutius del referèndum que no s'havia pogut celebrar. Malgrat que no van assolir la majoria de vots, sí van aconseguir la majoria parlamentària, amb la qual van aprovar al Parlament la Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya[14] i es va formar un govern independentista. Posteriorment (6 - 7 Setembre 2017), el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017. Pocs dies després, aquestes lleis varen ser declarades anticonstitucionalsi anul·lades pel Tribunal Constitucional. No obstant, el Govern de la Generalitat va aplicar la primera llei, organitzant un referèndum sobre la independència, que es va celebrar el primer d'octubre de 2017,[15] en el que el SI va obtenir 2.044.038 vots. Aquest vots del SI representen un 46,7 % del total de vots de les eleccions al Parlament celebrades un mes i mig després; i equivalen al 36,9% del cens electoral oficial d'aquestes eleccions.
Posteriorment hi ha la DUI el 27 d'Octubre. I l'endemà l'aplicació de l'article 155 aprovat pel Senat a proposta de l'Executiu central; i com a conseqüència la Generalitat intervinguda. El President Puigdemont i diversos consellers/eres s'exilien a Brussel·les. Altres consellers són imputats pel Tribunal Suprem amb càrrecs de rebel·lió, sedició o desobediència; i acaben en presó preventiva. Setmanes després se celebren les eleccions (21 desembre 2017). De les que finalment sortirà el nou Govern de coalició -format per JuntsxCat i ERC- presidit per Joaquim Torra. Parale·lament es van desenvolupar les sessions del judici al Tribunal Suprem als líders independentistes imputats. La sentència del qual es va publicar el 15 d'octubre de 2019; i va fixar penes, finalment per sedició, de presó de entre 13 i 9 anys.[16]
Alguns sectors han anomenat «processisme» la ideologia política que està a favor del procés independentista català. Moltes vegades es fa servir el terme en sentit pejoratiu per designar aquelles persones o actituds que suposadament estan només a favor del procés sense estar necessàriament a favor de la independència.[17]