Saltiri anglocatalà
manuscrit il·luminat del llibre dels Salms / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana.
Saltiri de Canterbury | |
---|---|
Primera pàgina (foli 1 recto) il·lustrant el Gènesi: 1) Creació de la llum, firmament i separació de les aigües [Gn 1:3-9] 2) Creació dels astres, els animals i Adam[Gn 1:16-26] 3) Creació d'Eva, prohibició de menjar el fruit de l'arbre i temptació de la serp [Gn 2:17-22], [Gn 3:6] 4) Expulsió d'Adam i Eva, les seves fatigues i enemistat entre Caín i Abel [Gn 3:16-24], [Gn 4:3-5] | |
Tipus | manuscrit il·luminat |
Fitxa | |
Llengua | hebreu, llatí i la gal·licana |
Il·lustrador | Ferrer Bassa |
Publicació | Anglaterra, 1340 |
Creació | 1176 (Gregorià) ↔ 1200 (Gregorià) |
Format | manuscrit |
Dades i xifres | |
Gènere | religiós |
Nombre de pàgines | 356 |
Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies.[1] Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals.[2]
La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del segle ix, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.[3]