Segimon Comas i Vilar
Sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l’Acadèmia literària de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Segimon Comas i Vilar (o Segimon Comes i Vilar) (Sant Quirze de Besora, ca. 1685 [1] – Barcelona, 1740)[2] fou un sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l'acadèmia literària de Barcelona.[3]
Brevis rethoricae cursus ... de Segimon Comas. Manuscrit Ms. 1242 Biblioteca de Catalunya | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1685 Sant Quirze de Besora (Osona) |
Mort | 1740 (54/55 anys) Barcelona |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, jurista |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de |
J. R. Carreras i Bulbena l'identificà, l'any 1927, com a Segimon Comas i Codinach, nascut a Sant Quirze de Besora el 21 de desembre de 1867.[4] No obstant, segons la recerca d'Albert Rossich, aquesta identificació seria errònia, i Carreras hauria confós Segimon Comas i Vilar amb un altre santquirzenc.[5]
Consta que, el 1700, com a estudiant de la tercera classe de gramàtica, participà en la "Magestuosa poetica fiesta, celebre en tres lenguas, latina, castellana, y catalana, que [...] la Palestra literaria de la Excelentissima Ciudad de Barcelona [...] consagra a [...] Don Carlos Segundo, y Doña Mariana de Neoburg,"[6] així com al "Rhetorico poetico festejo, erudito en tres lenguas, latina, castellana, y catalana, que [...] la Universidad Literaria de la Excelentissima Ciudad de Barcelona [...] dedica al [...] Principe Darmstad".[7] En els anys 1705 i 1706 apareix com a membre de l'Acadèmia de Sant Tomàs, de Barcelona, en tant que organitzador ("majoral") de la festa o acte acadèmic anual en honor de sant Tomàs d'Aquino, el dia de la seva festivitat; i el 1711 també apareix com a membre de tal acadèmia, amb motiu de l'aprovació dels seus estatuts.[1][8] El 1709 fou contractat com a professor de l'Estudi General de Barcelona, segurament poc després de ser ordenat sacerdot.[1]
Suprimit l'Estudi General per Felip V el 1714, Comas tingué un destacat protagonisme en aplegar al seu voltant estudiants joves de famílies rellevants de la ciutat,[2] el que va acabar donant lloc posteriorment a l'inici de les activitats, el 1729, de l'acadèmia literària de Barcelona (en aquell moment encara innominada), que s'anomenaria posteriorment Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[9] Tal acadèmia es va començar reunint a la casa sacerdotal on residia Segimon Comas, el Col·legi de Sant Sever del carrer Tallers.[9] En la reunió preparatòria de l'1 d'abril de 1729 el propi Comas i el pare mestre Tomàs Massanés, dominic, van ser nomenats presidents interins per a les quatre primeres sessions.[9] Per tant, Segimon Comas esdevingué el primer president de l'Acadèmia de Bones Lletres.[2] Fou rector de la parròquia de Sant Cugat del Rec, de Barcelona,[10] on exercí el sacerdoci fins a la seva mort.[2]