Sírius
nom propi de l'estrella Alfa Canis Maioris / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn. El seu nom deriva de la paraula grega antiga Σείριος (Sírios), que significa 'ardent'. Té una magnitud aparent de −1,46, és a dir, és gairebé el doble de brillant que Canopus, el segon estel més brillant. És un estel binari format per un estel de la seqüència principal de tipus espectral A0 o A1 i un nan blanc tènue de tipus espectral DA2, Sírius B, separats per una distància que va des de 8,2 fins a 31,5 unitats astronòmiques. El seu període orbital és de 50 anys.
Sírius brilla tant perquè té brillantor intrínseca elevada i perquè és a prop de la Terra. A una distància de 2,6 parsecs (8,6 anys llum), el sistema de Sírius és una de les estrelles més properes a la Terra. Sírius A és unes dues vegades més massiva que el Sol i té una magnitud absoluta visual d'1,42. És 25 vegades més lluminosa que el Sol,[9] però té una brillantor significativament menor que altres estrelles brillants com Canopus o Rigel. El sistema té una edat d'entre 200 i 300 milions d'anys.[9] Originàriament estava composta de dues estrelles brillants blavoses. La més massiva de les dues, Sírius B, va consumir els seus recursos i va esdevenir una gegant vermella abans de desprendre les capes exteriors i quedar-se com una nana blanca fa 120 milions d'anys.[9]
Sírius també es coneix com l'estel del Ca, mostrant la seva prominència a la seva constel·lació, Ca Major.[10] L'alçament helíac de Sírius marcava les inundacions del Nil a l'antic Egipte, i per als antics grecs marcava l'inici de la canícula. Per als polinesis, marcava l'hivern i era una estrella important de la navegació per l'oceà Pacífic.