Wallace Chafe
lingüista estatunidenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Wallace Chafe ˈtʃeɪf (3 setembre 1927 - 3 febrer 2019) va ser un lingüista estatunidenc, professor emèrit i professor d'investigació a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 setembre 1927 Cambridge (Massachusetts) |
Mort | 3 febrer 2019 (91 anys) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Yale |
Activitat | |
Ocupació | lingüista |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Santa Barbara |
Chafe nasqué a Cambridge (Massachusetts) i es graduà a la Universitat Yale, on va obtenir el doctorat el 1958; de 1975 a 1986 fon director del Survey of California and Other Indian Languages a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[2] Més tard es va traslladar a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, i va esdevenir professor emèrit a la UCSB el 1991.
Chafe és un cognitivista; considera que la semàntica és un component bàsic del llenguatge. És crític amb la lingüística generativa de Noam Chomsky.[3]
És un erudit influent en llengües ameríndies, especialment llengües iroqueses i llengües caddo, en anàlisi del discurs i psicolingüística, i també prosòdia de l'oració.
Juntament amb Johanna Nichols, va editar un volum seminal sobre evidencialitat en el llenguatge el 1986.