Reinu de Gwynedd
From Wikipedia, the free encyclopedia
El reinu de Gwynedd (pr. [ˈɡwɪnɛð]) ye unu de los pequeños reinos que formaben Gales na Edá Media. Surdió nel sieglu V na Britania posromana. Tenía la so base nes antigües tierres britanes de tribus celtes como Ordovicos, Gangani y los Deceanglos, colectivamente conocíes como Venedotia nos documentos romanu-británicos tardíos. Ente los sieglos V y XIII, Gwynedd creció hasta incluyir Anglesey y tou Gales del Norte ente'l ríu Dyfi nel sur y el ríu Dee (en galés: Dyfrdwy) nel nordeste.[1] El Mar d'Irlanda (Môr Iwerddon) baña les mariñes de Gwynedd pel oeste y el norte, ente que les tierres que fueron parte del Reinu de Powys parten con Gwynedd al sureste.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
reinu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Llingües oficiales | galés | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 52°50′00″N 3°55′00″W | ||||
Economía | |||||
Moneda | ceiniog (en) | ||||
Parte de la fuercia de Gwynedd moraba en parte na montascosa xeografía de la rexón, que faía difícil pa los invasores acampar ya imponer la so voluntá efeutivamente.[2]
Una tradición popular atribuyida a Nennius, un cronista galés del sieglu X, atribúi la fundación de Gwynedd a Cunedda.[3] Según Nennius, Cunedda migró colos sos fíos y simpatizantes dende la rexón celta de Lothian, al sur d'Escocia, nel sieglu V.[1]
La corte principal de Gwynedd atopábase orixinalmente en Deganwy, onde taba la fortaleza de Maelgwn Gwynedd (muertu en 547). La llinia principal de descendientes de Rhodri el Grande convertiría a Aberffraw en Ynys Mon na so principal see hasta 1170, ente que los gobernantes posteriores de Gwynedd adoptaríen el títulu de "Príncipe de Aberffraw" o "Señor de Snowdon". Nel sieglu XIII Llywelyn Fawr, el so fíu Dafydd ap Llywelyn y el so nietu Llywelyn ap Gruffydd tendríen el so llar en Abergwyngregyn na mariña norte.