Star Wars: Episode IV - A New Hope
From Wikipedia, the free encyclopedia
Star Wars ye una película estauxunidense de 1977 del subxéneru de ciencia ficción ópera espacial,[Nota 1][11] escrita y empobinada por George Lucas;[12] renombrada como Star Wars: Episode IV - A New Hope en 1999.[13] Foi la primer película que s'estrenó de la saga Star Wars, y ordenar como la cuarta en términos del so cronoloxía interna: dos filmes siguientes siguiríen la trama de la triloxía orixinal (The Empire Strikes Back y Return of the Jedi), ente qu'otra triloxía (The Phantom Menace, Attack of the Clones y Revenge of the Sith) describiría los eventos previos a La guerra de les galaxes, centrada en redol al antagonista principal Darth Vader. L'estrenu d'esta precuela provocó'l cambéu nel títulu orixinal de la primer película, que pasó a incorporar el númberu d'episodiu IV (cuatro en numberación romana) y el subtítulu A New Hope.[13]
A partir del so llanzamientu mundial, el 25 de mayu de 1977, foi considerada un finxu na historia del cine, principalmente pol usu d'efeutos especiales innovadores na dómina. Amás, ye una de les películes más esitoses de tolos tiempos, según una de les más influyentes na cinematografía contemporánea. Llogró seis premios Óscar d'un total de diez nominaciones (incluyendo la de «meyor película», que'l so Óscar correspondiente perdió frente a Annie Hall de Woody Allen).
El guión foi redactáu por George Lucas mientres dirixía'l so primer llargumetraxe, influyíu principalmente polos cómics de Flash Gordon, les películes sobre samuráis d'Akira Kurosawa y l'obra L'héroe de les mil cares de Joseph Campbell. Al rematar el Festival de Cannes de 1971, Lucas robló un alcuerdu cola productora Universal Studios pa realizar dos películes, que más tarde se convertiríen en American Graffiti y Star Wars. El repartu tuvo integráu por Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Peter Cushing, Alec Guinness, Anthony Daniels, Kenny Baker, Peter Mayhew y David Prowse; el rodaxe foi realizáu na estepa tunecina, Londres y Guatemala. Los efeutos especiales corrieron al cargu de Industrial Light & Magic, empresa creada específicamente pa esta película.
La trama describe la hestoria d'un grupu de guerrilleros —conocíos como l'Alianza Rebalba— que'l so oxetivu ye destruyir la estación espacial Estrella de la Muerte, creada pol opresor Imperiu Galácticu. Dende una perspeutiva xeneral, la hestoria enfocar nun mozu granxeru llamáu Luke Skywalker, quien, de forma repentina, va convertir nun héroe conforme acompaña al Maestru Jedi Obi-Wan Kenobi nuna misión que la llevará a xunise a l'Alianza Rebalba p'ayudar a destruyir la estación espacial del Imperiu.
Star Wars convertir na película más taquillera de tolos tiempos, algamando una cifra cimera a 775 millones USD. El récor caltener hasta 1982, añu en que foi superada por E.T. the Extra-Terrestial de Steven Spielberg. En 1989, la filmoteca National Film Registry de la Biblioteca d'Estaos Xuníos añadió'l títulu a la categoría «película cultural, estética o históricamente importante», ente que'l guión de Lucas foi escoyíu pol gremiu Writers Guild of America como unu de los meyores enxamás redactaos.