Art immersiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art immersiu, tal com indica el nom, permet la submersió de l'espectador en les obres d'art. D'aquesta manera, l'espectador no només veu l'obra, sinó que passa a estar a dins d'aquesta i a fer servir altres sentits que no només la vista. El so, la llum, les imatges, els colors...tot forma un nou conjunt que permet una experiència vital de l'art. Les obres són sovint projectades a instal·lacions que incorporen grans pantalles i sòls reflectants on l'artista treballa amb la simulació de l'espai creat digitalment i l'espai físic. "S'apel·la a l'existència d'espais il·limitats en què la matèria es transforma en plans de llum amb l'estètica de l'efímer i immaterial." [1] Pot ser que faci servir la realitat virtual per eliminar l'espai físic o pot ser que faci servir altres tècniques amb les quals aprofita l'espai real per generar la immersió. Es mira l'obra mentre sona la música, mentre les pinzellades cobren vida expandint-se del sostre a terra o fins i tot mentre les parets capten el moviment de l'espectador, fent un art més interactiu. L'artista pensa l'obra tenint en compte que la seva narrativa no estarà completa fins que l'espectador penetri en ella.
És important no confondre l'art immersiu amb l'interactiu. L'art interactiu està pensat perquè sigui l'espectador qui al moure's davant la pantalla, aquesta detecti el moviment i es creïn els colors i les llums. L'art immersiu no necessàriament ha de ser interactiu. Pot ser que l'espectador es passegi per la immensitat de l'obra projectada en les parets de l'espai però sense modificar el seu estat. Per tant, l'art immersiu pot ser o no interactiu i al revés.
La suggestiva impressió és la de submergir-se a l'espai de la imatge, movent-s'hi i interactuant-hi en "temps real" intervenint de manera creativa. "En realitat virtual, a una vista panoràmica s'uneix l'exploració sensoriomotora d'un espai d'imatge que dona la impressió d'un entorn ‘‘ viu ’’. En un espai virtual, els paràmetres de temps i espai es poden modificar a voluntat, permetent l'espai que s'utilitzarà per modelar i experimentar.[2] "Atès que la nostra percepció de les coses és antropocèntrica, fins i tot l'orientació espacial dels objectes estableix referències corporals que incideixen en la recepció i experimentació de l'obra." [3] Les imatges del món natural es combinen amb imatges artificials en "realitats mixtes", on sovint és impossible distingir entre l'original i el simulacre." [2] "Per tant, l'experiència receptora consisteix, més que en el descobriment d'unes relacions formals més o menys estructurades, en la conscienciació de les relacions que s'estableixen entre l'obra, el propi cos i el context. És clar que el grau de participació estarà determinat per cada proposta, i la inclusió de l'espectador en el procés creatiu assumirà contorns particulars en cada cas."
Si considerem que les instal·lacions són més una presentació d'objectes que una representació, és perquè el cos de l'espectador (el nostre propi cos) forma part del que és percebut.[3]
"Els artistes dels mitjans representen un nou tipus d'artista, qui no només demostra el potencial estètic dels mètodes avançats de creació d'imatges i formulació de noves opcions de percepció en aquesta revolució mediàtica, sinó que també investiga específicament formes innovadores d'interacció i disseny d'interfícies, contribuint així al desenvolupament del mitjà en àrees clau, tant a artistes com a científics."