Caristis
grup ètnic històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba. Tenien al sud als berons (que vivien a l'actual La Rioja), a l'est als vàrduls, i a l'oest als autrígons.[1]
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Tipus | grup ètnic històric i tribu |
---|---|
Part de | preindoeuropeus / celtes? |
Grups relacionats | autrígons i vàrduls / vascons |
Mapa de distribució | |
Distribució dels caristis a Ibèria cap al 300 aC |
Tanca
Plini els esmenta com Carietes. Ptolemeu els atribueix la possessió de terres fins a l'Ebre i diverses ciutats: Tullica (potser Tuyo a la riba del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña), les dues darreres mansions de la via romana de Bordeus a Astorga.