Constitució de Kenya
llei suprema de la República de Kenya / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de Kenya és la llei suprema de la República de Kenya. Hi ha hagut tres versions importants de la Constitució, l'última de les quals s'ha reformat el 2010. L'edició de 2010 va substituir la constitució de la independència de 1963. La Constitució es va presentar al fiscal general de Kenya el 7 d'abril de 2010, es publicà oficialment el 6 de maig de 2010 i es va sotmetre a referèndum el 4 d'agost de 2010.[1] La nova Constitució va ser aprovada pel 67% dels votants kenyans.[2] La Constitució va ser promulgada el 27 d'agost de 2010.[3]
Les reformes constitucionals inclouen textos totalment nous des de la independència: el 1969 i el 2010. El 1969, la Constitució de 1963 va ser substituïda per un nou text que consolidava les esmenes ja realitzades al sistema de govern que la constitució de la independència havia previst.
Aquests canvis incloïen: el canvi de l'estructura de l'estat d'un sistema federal (o sistema Majimbo) a un sistema centralista; la creació d'una legislatura unicameral en lloc de bicameral; el canvi d'un sistema parlamentari a un de semipresidencial amb una presidència poderosa; i la reducció de les proteccions de la carta de drets. Posteriorment es van efectuar altres esmenes a la Constitució de 1969, entre aquestes, el 1982, la institució d'un govern unipartidista de iure.[4]
La reivindicació d'una nova constitució que substituís el text de 1969 per un sistema més democràtic començà a principis del decenni de 1990, amb la fi de la Guerra Freda i els canvis democràtics que s'estaven produint en altres llocs d'Àfrica. El sistema de partit únic acabà el 1991 i la primera elecció presidencial va tenir lloc el 1992. Les crides a favor d'una revisió exhaustiva de la Constitució de 1969 es van intensificar a finals de la dècada 90 i principis del 2000, ajudades per la victòria del partit de l'oposició Coalició Nacional Arc de Sant Martí (NARC) en les eleccions generals del 2002. Els processos de consulta oficials i de la societat civil van conduir a l'aprovació del que es va conèixer com l'"esborrany de Bomas"[lower-alpha 1] de la Constitució.[4]
No obstant això, es van introduir esmenes substancials en aquest esborrany abans d'un referèndum del 2005, la qual cosa donà lloc a una escissió en la coalició llavors en el poder. La facció del govern del Partit Liberal Democràtic, liderada per Raila Odinga i secundada pel KANU, dirigí amb èxit el vot del "No" a l'esborrany de Bomas esmenat (anomenat esborrany de Wako pel suposat dirigent dels canvis, Amos Wako). La revisió de la Constitució i les negociacions sobre l'adopció d'un nou text semblaven estancades. Només es va poder superar gràcies a la intervenció de la Unió Africana amb un equip de mediació encapçalat per Kofi Annan, després de l'esclat d'una greu violència postelectoral a principis del 2008.