Economia de la dinastia Song
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Economia de la dinastia Song, és el període de més de tres segles, en el qual es va experimentar un creixement sostingut en l'ingrés per capita de la població de la Xina durant la dinastia Song (960-1279), amb el canvi estructural en l'economia i l'augment del ritme de la innovació tecnològica. Les llavors millorades d'arròs i d'altres conreus comercials, la pólvora, màquines mecànics d'acció hidràulica, l'ús de carbó com a font de combustible per a una gran varietat d'indústries, tècniques millorades de producció en el ferro i acer junt amb moltes altres innovacions tecnològiques van transformar l'economia. Al nord de la Xina, la font principal de combustible per als forns de ceràmica i de ferro es va canviar de la fusta al carbó.
Sota la dinastia Song, també n'hi va haver un notable increment en els contactes comercials amb els mercats globals, es van dedicar al comerç exterior a través d'inversions en vaixells mercants i el comerç va arribar a ports tan llunyans com de l'Àfrica oriental. Aquest període també va ser testimoni del desenvolupament del primer paper moneda imprès, com el huizi que va circular en escala massiva. En combinació amb un sistema tributari unificat i rutes comercials eficients per camins i canals, tot això va significar el desenvolupament d'un autèntic mercat nacional. L'especialització regional va promoure l'eficiència econòmica i l'augment de la productivitat. Encara que gran part de la tresoreria del govern central es va destinar a les forces armades, els impostos establerts sobre la base comercial creixent van tornar a omplir les arques i van fomentar encara més l'economia monetària.[1] Els reformadors i conservadors van debatre sobre el paper del govern en l'economia; l'emperador i el seu govern encara se'n van fer responsables de l'economia, però en general van fer menys demandes que en dinasties anteriors. El govern, va continuar monopolis sobre uns certs articles manufacturats i en els béns de mercat per augmentar els ingressos i assegurar recursos que eren vitals per a la seguretat de l'imperi, com ara el te, la sal i components químics per a la pólvora.
Aquests canvis van fer de la Xina un líder mundial, que alguns historiadors han nomenat l'«primera economia moderna», molts segles abans que Europa occidental fes el seu primer intent. Molts d'aquests beneficis econòmics es van perdre, en la següent dinastia Yuan.