Era de la informació
període que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Era de la informació, també coneguda com a Era Digital, és el nom que se li ha donat al període que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement. L'era de la informació és un terme aplicat al període en el qual el moviment d'informació es va tornar més ràpid que el moviment físic, i es va començar a utilitzar a partir de 1980. Va ser encunyat pel sociòleg Manuel Castells.[1]
Sota la teoria econòmica convencional, l'Era de la informació també designa a l'era on la informació era un recurs decisiu, i la seva crida i cerca generaven un avantatge competitiu. S'ha estimat que l'Era de la informació es va donar des de 1971 a 1991, encara que en aquests casos és impossible establir límits que realment signifiquin alguna cosa. També es podria dir que va començar la segona part del segle xix, amb la invenció del telèfon i la telegrafia. S'usa sovint en conjunció amb el terme societat postindustrial. Quan la informació va deixar de ser escassa va començar l'economia del coneixement. L'economia del coneixement va començar aproximadament durant la dècada de 1990 i va continuar fins a l'any 2002. L'era actual econòmica es considera el tecnocapitalisme o economia intangible, en la qual els quatre recursos clau per a l'activitat econòmica i l'avantatge competitiu serien:
- Coneixement: Les coses que la gent sap i empra.
- Col·laboració: Com interaccionen les persones per crear valor.
- Compromís: La dedicació a un projecte.
- Qualitat temporal: la rapidesa amb què es crea valor.