Escola de pintura de Düsseldorf
escola de pintura / From Wikipedia, the free encyclopedia
Desenvolupada originalment per Romeo Maurenbrecher, August Hagen, Atanazy Raczyński, Friedrich von Uechtritz i Anton Fahne, l'escola de pintura de Düsseldorf (en alemany: Düsseldorfer Malerschule), o simplement escola de Düsseldorf (en alemany: Düsseldorfer Schule),[2][3][4][5] fa referència a tant a l'entorn social, creatiu i acadèmic, com l'obra d'un grup de pintors actius principalment al segle xix (1819–1918)[6] que es van formar a la Reial Acadèmia d'Art de Prússia (en alemany: Königlich-Preußischen Kunstakademie) de Düsseldorf. Inclou també els pintors que hi van fer de professors, els alumnes que van fer classes particulars de professors de l'Acadèmia d'Art o van treballar als voltants d'aquesta institució. L'escola de Düsseldorf es va convertir en un fenomen independent de la ubicació[7] i no es va limitar a un estil uniforme.
Els primers directors de l'acadèmia, Peter von Cornelius i Wilhelm von Schadow, van dirigir l'escola cap al natzarenisme i el classicisme. Els temes, que van ordenar segons la jerarquia clàssica de gènere, incloïen els de la mitologia, el cristianisme, els temes històrics importants i la pintura de paisatge. En aquella època, que també es coneix com a Biedermeier en la història cultural, el corrent del romanticisme es va estendre a Alemanya i va trobar el seu camí a l'acadèmia. Sota la influència del Vormärz, però, el programa de l'Acadèmia i el seu entorn artístic aviat es va ampliar per incloure altres corrents, de manera que es va donar més espai i validesa a una visió realista i socialment crítica de l'art, així com a la pintura de paisatge i de gènere. Entre els temes i estils pictòrics de l'escola de pintura hi ha «la pintura d'història, el paisatge, la pintura de gènere i la natura morta representada en totes les facetes», que «han tingut un paper en l'art burgès del segle xix».[8] A través de ressenyes, publicacions i exposicions, a través de la difusió d'obres al mercat internacional de l'art, especialment a Londres, Amsterdam, Brussel·les, París, Chicago i Nova York, l'obra de l'escola de pintura de Düsseldorf va irradiar molt com a resultat dels viatges, les amistats internacionals, les connexions familiars i la trajectòria educativa i professional dels seus protagonistes, sobretot en el període comprès entre 1830 i 1870, però també, sens dubte, a les darreres dècades del segle xix. Els pintors formats a Düsseldorf van transmetre les seves tècniques artístiques, actituds, mètodes d'ensenyament, assignatures, topoi i discursos arreu del món, a altres acadèmies d'art i a les colònies d'artistes emergents. En particular, la pintura de paisatge i de gènere de Düsseldorf va ser capdavantera i definidora d'estil durant molts anys.[9] La reputació internacional de l'escola de pintura de Düsseldorf entre les institucions d'ensenyament artístic d'Alemanya només va ser superada de nou per la Bauhaus.[10]