Ferrocarril Subterrani
xarxa de rutes i cases de seguretat secretes als Estats Units del segle XIX utilitzades pels esclaus per trobar la llibertat / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ferrocarril subterrani (Underground Railroad) fou una xarxa de rutes secretes i cases de seguretat que van utilitzar durant el segle xix molts esclaus afroamericans per a escapar-se cap als estats lliures i el Canadà amb l'ajuda d'abolicionistes i altres persones que simpatitzaven amb la seva causa.[1] Aquest terme també s'utilitza per a definir els abolicionistes, tant blancs com negres, lliures i esclaus que van ajudar els fugitius.[2] També hi va haver rutes cap a Mèxic i més enllà del mar.[3] Hi havia un Ferrocarril subterrani que anava cap al sud a través de Florida, que en aquells moments era una possessió de l'Imperi espanyol, que va existir des de finals del segle xvii fins després de la Revolució americana.[4] Tot i això, en l'actualitat es considera que el Ferrocarril subterrani fou format a principis del segle xix i va assolir el seu punt culminant entre les dècades de 1850 i de 1860.[5] S'estima que a la dècada de 1850 s'havien escapat uns 100.000 esclaus utilitzant el Ferrocarril subterrani.[5]
Mapa de les diverses rutes del Ferrocarril subterrani | |
Dades | |
---|---|
Tipus | moviment de resistència xarxa de carreteres |
Història | |
Data de dissolució o abolició | 1863 |
Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals |
Format per | |
L'esclavisme estava prohibit a l'Amèrica del Nord britànica (l'actual Canadà) i fou un destí molt popular per als esclaus fugitius, ja que la seva llarga frontera tenia molts punts d'accés. La majoria dels antics esclaus es van assentar a Ontario. S'afirma que durant les dues dècades de mitjans del segle xix hi va haver més de 30.000 negres que es van escapar mitjançant aquesta xarxa,[6] tot i que el cens dels Estats Units només en va comptabilitzar 6.000.[7] El llibre de William Still de 1872, The Underground Railroad Records ha documentat històries de molts fugitius.