Ibrahim Abbud
President sudanès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Al-Ferik Ibrahim Abbud (àrab: إبراهيم عبود, Ibrāhīm ʿAbbūd) (26 d'octubre de 1900 - 8 de setembre de 1983) fou un militar comandant de l'exèrcit (1956-1958) i després president sudanès (1958-1964).[1]
Nom original | (ar) إبراهيم عبود |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 octubre 1900 Suakin |
Mort | 8 setembre 1983 (82 anys) Khartum (Sudan) |
Primer ministre del Sudan | |
18 novembre 1958 – 30 octubre 1964 ← Abdallah Khalil | |
President del Sudan | |
17 novembre 1958 – 16 novembre 1964 | |
Dades personals | |
Religió | Sunnisme |
Formació | Universitat de Khartoum |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Partit | independent |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit d'Egipte |
Rang militar | mariscal (1958–) |
Conflicte | Campanya del nord d'Àfrica i Segona Guerra Mundial |
Participà en | |
17 novembre 1958 | Cop d'Estat del Sudan de 17 de novembre de 1958 |
Premis |
Nascut a Mohammed-Gol, prop de Suakin a la costa de la mar Roja. Va estudiar enginyeria al Gordon Memorial College i al Col·legi militar de Khartum i va rebre destí a l'exèrcit egipci el 1918 sent transferit a la Força de Defensa del Sudan (Sudan Defence Force SDF) el 1925 quan fou creada de manera separada de l'exèrcit egipci. A la II Guerra Mundial va servir a Eritrea i Etiòpia dins de la SDF i al nord d'Àfrica amb els britànics. Va ascendir a la SDF i el 1949 fou nomenat general a les SDF i el 1954 segon comandant en cap. Després de la independència l'1 de gener de 1956 va ser nomenat comandant en cap.[2] El 17 de novembre de 1958 va encapçalar el cop d'estat que va posar fi al règim civil d'Abdullah Khalil de Front Independentista (FI) liderat per l'Umma. Des del 18 de novembre va actuar com a president i primer ministre.
Entre 1956 i 1958, líders nacionalistes sudanesos des dels dos partits principals procuraren trobar solucions als problemes pel que sembla intractables de construir una nació, desenvolupar l'economia i crear una constitució permanent. Ni Ismail al-Azhari, líder del partit Nacional Unionista i el primer primer ministre del Sudan, ni el seu rival, Abdullah Khalil, cap d'una coalició que tenia el suport de l'Umma i que havia succeït al-Azhari el juliol de 1956 com a primer ministre, foren capaç de vèncer les debilitats del sistema polític o lluitar amb els problemes del país. El govern parlamentari va quedar desacreditat. Abbud, que anteriorment havia restat distant de manera estudiada de la política, encapçalava un cop d'estat el 17 de novembre de 1958, per acabar, en les seves paraules, "l'estat de degeneració, caos, i inestabilitat del país."