Lüneburger Heide
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lüneburger Heide (o landa de Lüneburg) és una gran zona de landa amb bruguerars, geest i arbreda, situada a la part nord-est de la Baixa Saxònia, al nord d'Alemanya. Forma part del hinterland de les ciutats d'Hamburg, Hannover, i Bremen i rep el nom de la ciutat de Lüneburg. La majoria de la seva superfície és una reserva natural.[1][2] En aquesta zona, encara es parla el baix alemany.
Tipus | Paisatge | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Lüneburg i landa | ||||
Part de | North German Geest (en) | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Districte d'Harburg (Alemanya), Heidekreis (Alemanya), districte de Lüneburg (Alemanya), districte de Celle (Alemanya), districte d'Uelzen (Alemanya) i Districte de Gifhorn (Alemanya) | ||||
| |||||
Limita amb | Stade Geest (en) Elbe Marshes (en) Wendland and Altmark (en) Weser-Aller Plains and Geest (en) | ||||
Format per | |||||
Dades i xifres | |||||
Punt més alt | Wilseder Berg (169,2 m ) | ||||
Superfície | 6.972 km² | ||||
Una landa d'aquest tipus, fins aproximadament l'any 1900, cobria parts importants del que avui és Alemanya. Les landes es van formar des del neolític a causa de la sobrepastura a partir d'uns boscos anteriors que creixien sobre terres sorrenques del geest, i pel costum de gratar la capa superficial, el pa d'herba, un xic més fèrtil que el terra arenós, per tal de fertilitzar dia sí dia també els horts i els camps a l'entorn de les masies. Aquesta pràctica agrària de rendiment força escàs es va abandonar des del segle xix, i molts masovers van vendre les terres. Els nous pagesos les van reforestar principalment amb monocultiu de pins rojos. A més d'aquest, avui queden uns pocs boscs de roures de fulla gran, restes d'antigues deveses de roure. Aquests paisatges típics són tots fruit de l'activitat humana. Avui en dia, només es poden mantenir unes zones de bruguerar en desforestar i en organitzar un pasturatge extensiu per a ovelles de la raça Heidschnucke i sempre queda un conflicte covat entre els protectors de la natura i els silvicultors. També en certes zones es treu mecànicament els pans d'herba, per a estimular el creixement de la bruguera. Els boscs de monocultiu van ser una de les causes majors d'un incendi forestal el 1975 que destruí 8.000 hectàrees i, des d'aleshores, a poc a poc, s'està canviant la concepció de silvicultura.
Per aquest paisatge únic, el Lüneburger Heide ha esdevingut una destinació turística popular, sobretot per als excursionistes i ciclistes.