Metralladora Vickers
metralladora mijana de 7,7 mm / From Wikipedia, the free encyclopedia
La metralladora Vickers, o Vickers-Maxim, és el nom comú per una sèrie de metralladores mitjanes del Regne Unit que usaven cartutxos .303 British, de 7,7 mm de calibre, i que eren produïdes per l'empresa Vickers Limited.
Servidors britànics d'una metralladora Vickers portant caretes antigàs durant la Batalla del Somme, el juliol de 1916. | |
Tipus | medium machine gun (en) |
---|---|
País d'origen | Imperi Britànic |
Història de servei | |
En servei | Des de 1912-1974[1] |
Operadors | Exèrcit britànic, Albanian Royal Army (en) , Exèrcit de terra australià i Belgian Army (en) |
Guerres | Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Guerra de la frontera de Sud-àfrica, Guerra del Chaco, Guerra indopakistanesa de 1947, guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra de Corea, Crisi del Congo, Guerra Civil Russa i conflicte arabo-israelià |
Història de producció | |
Dissenyada | 1912 |
Fabricant | Vickers |
Especificacions | |
Pes | 18 kg (metralladora) 4 kg (aigua) 22 kg (trípode) Total: 44 kg |
Longitud | 1.156 mm |
Longitud del canó | 721 mm[2] |
Equip | 3 servidors |
Munició | .303 British |
Calibre | 7,7 mm |
Sistema de tret | Retrocés simple amb accelerador de canó |
Cadència de tir | 450-500 bales per minut |
Velocitat de la bala | 744 m/s |
Abast efectiu | ~2.000m |
Abast màxim | ~4.000m |
Carregador | 250 cartutxos en cinta tèxtil[2] |
El disseny de la metralladora es remunta a finals del segle xix. Basant-se en la metralladora Maxim, sobre la qual es van fer alguns canvis, la Vickers Mark 1 va entrar en servei l'any 1912. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial va demostrar ser una de les millors metralladores de l'època, guanyant-se el títol de Reina del camp de batalla entre els seus operadors.[1] A causa de la seva eficàcia es va fer servir en tot tipus d'aparells: avions de caça, vaixells, tancs… Posteriorment seria exportada a diferents països.
Durant la Segona Guerra Mundial es va emprar a diferents fronts i, després de la Batalla de Dunkerque, se'n simplificaria el disseny i es produiria en grans quantitats. Acabada la guerra va continuar en servei fins a la dècada dels 70, als Royal Marines, o fins al dia d'avui a altres exèrcits com el pakistanès, indi o nepalès.[2]