Nacionalitat històrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nacionalitat històrica,[1] realitat nacional,[2] caràcter nacional[3] o, simplement, nacionalitat[4] són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.[5]
Actualment, les comunitats autònomes que tenen reconeguda la característica de «nacionalitat» són:
- Comunitat Autònoma d'Andalusia: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, i en la reforma de 2006, es defineix com a realitat nacional.[6]
- Comunitat Autònoma d'Aragó: utilitza el terme «nacionalitat» a partir de les modificacions de 1996.[7]
- Comunitat Autònoma de les Illes Balears: usa el terme «nacionalitat històrica» al primer article de l'estatut d'autonomia del 1983[8]
- Comunitat Autònoma de les Illes Canàries: a partir de la reforma d'Estatut d'Autonomia de 1996.[9]
- Comunitat Autònoma de Catalunya: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica i en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, al preàmbul es defineix Catalunya com a nació.[10]
- Comunitat Autónoma de Galícia: utilitza el terme «nacionalitat històrica» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma que es preveu posar en marxa el 2006, s'està considerant el terme caràcter nacional.[3]
- Comunitat Autònoma Basca: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica.[11]
- Comunitat Autònoma Valenciana: a partir de l'Estatut d'Autonomia de 2006 utilitza els termes «nacionalitat» i «nacionalitat històrica».[12]