El desembarcament a Salern (nom en clau: Operació Allau) va ser realitzat pels Aliats el 9 de setembre de 1943, al llarg de les costes del golf de la ciutat homònima i com a continuació de la campanya italiana de la Segona Guerra Mundial. L'alt comandament aliat pretenia establir un important cap de pont i a partir d'aquí ocupar ràpidament Nàpols amb el seu port fonamental, útil per proveir les tropes ocupades al front italià: el Cinquè Exèrcit del tinent general Mark Clark va dur a terme l'atac amfibi amb el suport acordat de El Vuitè Exèrcit britànic del general Bernard Law Montgomery, que va desembarcar a Reggio de Calàbria el 3 de setembre. Junts, els dos exèrcits atacarien llavors les posicions defensives alemanyes de les línies Volturno i Gustav al centre d'Itàlia.
Dades ràpides Segona Guerra Mundial, Tipus ...
Tanca
Les tropes del general Clark van desembarcar enmig de dificultats manejables i impregnades d'un optimisme dictat per la rendició italiana. Al llarg de dos dies, però, van patir violents contraatacs de les divisions entrants del Desè Exèrcit del tinent general Heinrich von Vietinghoff, que el mariscal de camp Albert Kesselring (comandant suprem alemany per al Mediterrani) havia concentrat adequadament a les altures que dominaven el golf; els alemanys, en particular, van aprofitar una gran bretxa entre els dos cossos d'exèrcit que conformaven el 5è Exèrcit, coincidint amb el riu Sele, i van aconseguir penetrar profundament al cap de pont. Clark temia un desastre, fins al punt d'esbossar plans d'evacuació, però finalment la tenaç resistència angloamericana (caracteritzada per un suport massiu d'artilleria, terrestre i naval) va evitar l'amenaça i va frenar els alemanys.
Després de deu dies de ferotge lluita, els aliats, que havien patit pèrdues molt més elevades que els alemanys, van aconseguir sortir del cap de pont el dia 19 i reorganitzar-se de cara a l'avanç cap a Nàpols, que mentrestant ja s'havia aixecat durant el els anomenats "Quatre dies de Nàpols"; hi van arribar l'1 d'octubre de 1943. El 10è Exèrcit, al mateix temps, s'havia retirat ordenadament cap a la Línia Volturno, enfilat al territori impermeable dels Apenins al nord de la capital de Campània, on es disposava a enfrontar-se de nou als Aliats.