Pal canadenc
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pal canandenc, en heràldica i vexil·lologia, fa referència a la part central d'una bandera de tres franges verticals (anomenat pal en heràldica) que cobreix la meitat de la longitud d'una bandera (proporcions 1:2:1), en lloc d'un terç com en la majoria dels dissenys de tres franges. Això permet més espai per mostrar una imatge central (la càrrega).
El nom va ser suggerit per Sir Conrad Swan, Rouge Dragon Pursuivant (oficial d'armes junior del College of Arms britànic), i utilitzat per primera vegada per Elisabet II del Regne Unit com a reina del Canadà proclamant la nova bandera canadenca el 28 de gener de 1965.[1] Correctament, el terme només s'ha d'aplicar a les banderes canadenques, encara que en l'ús general el terme també s'utilitza per descriure banderes no canadenques que tenen proporcions similars.[2]
El clàssic pal canadenc és un quadrat central que ocupa la meitat de la llargada de la bandera amb proporcions 1:2. Tanmateix, l'ús vexil·lològic s'aplica a qualsevol franja central que tingui la meitat de la llargada de la bandera, fins i tot si això fa que aquesta franja no sigui quadrada. El terme també s'utilitza per a banderes que no provenen del Canadà. Per exemple, les banderes de Saint Vincent i les Grenadines de proporcions 7:11 o la proposta de bandera de Taiwan de 3:5 es descriuen ambdues com a pal canadenc.