Paradoxa del Sol jove i feble
From Wikipedia, the free encyclopedia
La paradoxa o problema del Sol jove i feble descriu l'aparent contradicció entre les observacions que mostren aigua líquida de forma primerenca en la història de la Terra i les estimacions astrofísiques que apunten al fet que el Sol brillava solament al 70% de la seva intensitat actual durant aquesta època. Aquesta qüestió va ser plantejada pels astrònoms Carl Sagan i George Mullen en 1972.[1] Les explicacions d'aquesta paradoxa han tingut en compte els efectes hivernacle, factors astrofísics, o una combinació de tots dos.
Problema no resolt en astronomia: Com podria haver tingut aigua líquida la Terra primitiva si es creu que la sortida del Sol només hagi estat un 70% de la intensitat actual?