Rutè
From Wikipedia, the free encyclopedia
El rutè, ruté o rúsyn[1] (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.[2] La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per si sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedònic respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la República d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak),[3][4] a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda, n'hi ha diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per unes 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
русиньскый a Ucraïna, łemkowski a Polònia, (бачваньска) руска бешеда o (бачваньски) руски язик a Vojvodina | |
---|---|
Altres noms | Rusin, Rusyn |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 610.000 |
Oficial a | Eslovàquia, Vojvodina |
Autòcton de | Vojvodina (Sèrbia), Transcarpàcia (Ucraïna) |
Estat | Eslovàquia, Sèrbia, Ucraïna, Polònia, Hongria, Romania i diàspora (Canadà, Estats Units) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves orientals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet rusí i alfabet ciríl·lic |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-1 | ry |
ISO 639-2 | sla |
ISO 639-3 | rue |
SIL | RUE |
Glottolog | rusy1239 |
Linguasphere | 53-AAA-ec |
Ethnologue | rue |
UNESCO | 407 |
IETF | rue |
Històricament, els rutens eren les poblacions eslaves orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritu uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox.[5] La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle xx.