Simfonia núm. 1 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 1 en re major o Simfonia Tità de Gustav Mahler és una simfonia estrenada en la seva primera versió el 20 de novembre de 1889 a l'Òpera de Budapest.[1]
Títol original | 1. Sinfonie in D-Dur |
---|---|
Altres noms | Tità |
Forma musical | Simfonia |
Tonalitat | Re M |
Compositor | Gustav Mahler |
Creació | 1888 |
Parts | 4 moviments |
Durada | 55' |
Part de | list of compositions by Gustav Mahler (en) i list of symphonies by Gustav Mahler (en) |
Format per | Blumine (en) |
Instrumentació | 4 flautes 4 oboès 4 clarinets 3 fagots 7 trompes 4 trompetes 3 trombons 1 tuba percussió 1 arpa i corda
|
Estrena | |
Estrena | 20 novembre 1889 |
Escenari | Vigadó Concert Hall (en) , Terézváros |
Mahler trigà força temps a acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l'obra de Jean Paul titulada Tità, encara que no està basada en ella,[2] però no es tracta d'un poema simfònic sinó d'un reflex de les emocions, l'humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d'un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d'infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d'un caçador. L'enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.[3]