Sistema de Qualificacions de la Motion Picture Association of America
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema de qualificacions de la Motion Picture Association (Associació Cinematogràfica en anglès, abreujat MPA) s'utilitza als Estats Units i els seus territoris per valorar la conveniència de les pel·lícules per a certes audiències basant-se en el seu contingut. Aquest sistema és un esquema voluntari que no s'aplica per llei; les pel·lícules poden ser exhibides sense tenir una valoració, però alguns cinemes no exhibeixen continguts no valorats o amb valoració NC-17. Els no-membres de MPA també poden lliurar pel·lícules perquè siguin valorades.[1] Altres mitjans de comunicació, com programes televisius, música i videojocs, estan valorats per altres entitats com guies parentals de televisió, el RIAA i l'ESRB respectivament.
Introduït el 1968,[2] seguint al codi Hays de l'era del cinema clàssic de Hollywood, el sistema de qualificació de la MPA és una de les diferents formes de classificació per edats que s'utilitzen per ajudar els pares a decidir quines pel·lícules són apropiades per als seus fills. Està administrat per la Classification & Ratings Adiministration (Administració de Qualificacions i Índexs en anglès, CARA), una divisió independent de la MPA.[3]