Sportswashing
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sportswashing (blanqueig esportiu) és un manlleu (de l'anglès sports, esports, i whitewash, blanquejar o encobrir) utilitzat per referir-se a la pràctica d'individus, grups, corporacions o governs que utilitzen l'esport per millorar la reputació danyada. Es pot fer mitjançant l'organització d'esdeveniments esportius, la compra o el patrocini d'equips esportius o la participació en un esport. A nivell internacional, es creu que lSportswashing s'ha fet servir per desviar l'atenció dels historials deficients de drets humans i els escàndols de corrupció. A nivell individual i empresarial, es creu que el blanqueig esportiu s'ha fet servir per encobrir vicis, delictes i escàndols.
A nivell internacional, el rentat esportiu s'ha descrit com a part del poder transversal d'un país.[1][2][3][4] L'organització de la Copa Mundial de la FIFA 2018 per part de Rússia s'ha citat com a exemple, ja que la reputació global del país era baixa a causa de la política exterior i l'esdeveniment va canviar l'enfocament de les discussions cap a l'èxit de la Copa Mundial.[5]
Gent de països acusats de rentar esports sovint argumenten que simplement volen gaudir d'esdeveniments esportius als seus països d'origen i que els boicots esportius i la reubicació d'esdeveniments són injustos per als aficionats a l'esport i ineficaços per canviar la política del govern.[6]
Entre les empreses que han estat acusades de blanqueig esportiu hi ha Ineos, que es va convertir en el principal patrocinador del Team Sky de ciclisme el 2019, cosa que va fer que passés a dir-se Team Ineos i posteriorment Ineos Grenadiers,[7] i Arabtec, una empresa dels Emirats Àrabs Units que va patrocinar el Manchester City FC.[8]
El blanqueig esportiu es considera una forma de propaganda potencialment costosa. Per exemple, el març del 2021 l'organització de drets humans Grant Liberty va afirmar que només Aràbia Saudita havia gastat almenys 1.500 milions de dòlars en suposades activitats de blanqueig esportiu.[9][10]