Tell Abu Hureyra
Jaciment arqueològic de Síria / From Wikipedia, the free encyclopedia
Tel (o Tell) Abu Hureyra, (en àrab, تل أبو هريرة) és un jaciment arqueològic situat a la vall de l'Eufrates, a la moderna Síria. Les restes dels pobles que van formar aquest tel provenen de 4.000 anys d'ocupació de l'època preceràmica que abasten els períodes epipaleolític i neolític.
(ar) تل أبو هريرة | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic, tel i assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Governació d'Ar-Raqqà (Síria) | |||
| ||||
Història | ||||
Període | natufià, Neolític preceràmic B i Neolític preceràmic A | |||
Cronologia | ||||
1972 | excavació arqueològica | |||
1973 | excavació arqueològica | |||
Estat de conservació | submergit | |||
El tell consta de dos assentaments; Abu Hureyra 1 i Abu Hureyra 2. Els habitants d'Abu Hureyra 1 eren de l'època epipaleolítica i eren caçadors recol·lectors sedentaris. Abu Hureyra 2 data de l'inici del neolític i els seu habitants eren agricultors.[1] L'antic Abu Hureyra va ser ocupat fa entre 13.000 i 9.000 anys (segons les datacions basades en el carboni 14). El lloc és significatiu perquè els habitants d'Abu Hureyra van començar com a caçadors-recol·lectors, però poc a poc van passar a la pagesia, convertint-los en els primers agricultors coneguts del món.[2] El cultiu va començar al començament del període Dryas recent a Abu Hureyra. Les proves descobertes a Abu Hureyra suggereixen que el sègol va ser el primer cultiu de cereals que es va cultivar sistemàticament. A la llum d'això, actualment es creu que el primer cultiu sistemàtic de cereals va ser fa uns 13.000 anys.[3]
A causa del màxim tardiglacial, el tel d'Abu Hureyra va experimentar canvis climàtics.[2] A causa dels canvis de nivell del llac i de l'aridesa, la vegetació es va acabar expandint cap a zones més baixes dels camps. Abu Hureyra va acabar acumulant vegetació que consistia en herbes, roures i pistaxters (la Pistacia atlantica).[2] El clima va passar de mesos càlids i secs a mesos bruscs i secs.[3]