Tub de Geissler
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un Tub de Geissler[1] és un primerenc tub de descàrrega de gas que s'utilitza per demostrar els principis de la descàrrega de llum elèctrica, similar a la il·luminació de neó moderna. Aquest tub va ser inventat pel físic i vidrier alemany Heinrich Geissler el 1857. Consisteix en un cilindre de vidre tancat, parcialment buit, evacuat, de diverses formes amb un elèctrode de metall en cada extrem, que conté gasos enrarits com neó, argó, o aire; mercuri vapor o un altre fluids conductors ; o minerals ionitzables o metall s, com sodi. Quan s'aplica un alt voltatge entre els elèctrodes, un corrent elèctric flueix a través del tub. El corrent dissocia els electrons de les molècules de gas, creant ions, i quan els electrons es recombinen amb els ions, el gas emet llum per fluorescència. El color de la llum emesa és característica del material dins del tub, i es poden aconseguir molts colors i efectes d'il·luminació diferents. Les primeres làmpades de descàrrega de gas, els tubs de Geissler eren articles de novetat, realitzats en moltes formes i colors artístics per demostrar la nova ciència de l'electricitat. A principis del segle xx, la tecnologia es va comercialitzar i es va convertir en il·luminació de neó.