Guerra de la Andependéncia de ls Stados Ounidos
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra de la Andependéncia de ls Stados Ounidos de la América, tamien coincida cumo Guerra de la Reboluçon Amaricana ó inda Reboluçon Amaricana de 1776, tubo sues raízes cula assinatura de l Tratado de Paris que an 1763 acabou por finalizar la Guerra de ls Siete Anhos. Al final de l cunflito, l território de l Canadá fui ancorporado pula Anglaterra. Neste cuntesto, las treze quelónias repersentadas por Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, New Hampshire, Nuoba Jérsei, Nuoba Iorque, Pennsylvania, Delaware, Bergínia, Maryland, Carolina de l Norte, Carolina de l Sul i Geórgia ampeçórun a tener seguidos i crecentes cunflitos cula metrópole, pus debido als grandes gastos cula guerra, la Metrópole ampeça ua maior sploraçon subre essas árias, custituiu-se de batailhas çfechadas contra l domínio anglés, durante la Reboluçon Amaricana de 1776. Mobimiento de ampla base popular, tubo cumo percipal motor la burguesie quelonial i lhebou a la andependéncia de las Treze Quelónias - ls Stados Ounidos de la América - (proclamada an 4 de Júlio de 1776), l purmeiro paíç a dotar-se dua custituiçon política scrita.
Reboluçon Amaricana de 1776 | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Cumbatentes | |||||||
EUA/Treze Quelónias Fráncia | |||||||
Comandantes | |||||||
George Washington Richard Montgomery | Modelo:Country data UK Jorge III Modelo:Country data UK Charles Cornwallis Jorge III | ||||||
Fuorças | |||||||
Treze Quelónias: 250,000
Fráncia: 15,000 Spanha: 8,000 | Reino Ounido: 12.000
Lheales al Reino Ounido: 55.000 | ||||||
Baixas | |||||||
25.000 Muortos 25.000 Feridos | 24.000 Muortos 20.000 Feridos |
Las açones melitares antre angleses i ls quelonos amaricanos ampéçan an Márcio de 1775. Ne l decorrer de l cunflito (Lexington, Concord i batailha de Bunker Hill), ls repersentantes de las quelónias reuniran-se ne l segundo Cungresso de la Filadélfia (1775) i Thomas Jefferson, democrata de eideias abançadas, redigiu la Declaraçon de la Andependéncia de ls Stados Ounidos de la América, promulgada an 4 de Júlio de 1776, dando un passo eirrebersible. Procede a la custituiçon dun eisército, an que l comando ye cunfiado al lhabrador George Washington.
Ls angleses, lhutando a 5.500 km de casa, anfrentórun porblemas de caréncia de probisones, comando desunido, quemunicaçon lhenta, populaçon hostil i falta de spriéncia an cumbater táticas de guerrilha. La Aliança Francesa (1778) mudou la natureza de la guerra, anque tener dado ua ajuda solo modesta; la Anglaterra, a partir de anton, passou la se cuncentrar nas çputas por territórios na Ouropa i nas Índias Oucidentales i Ourientales.
Ls quelonos tenien fuorça de bontade, mas antresses dibergentes i falta de ourganizaçon. De las quelónias de l Sul, solo la Bergínia agie cun decison. Ls canadianos permanecírun fiéles a la Anglaterra. Ls beluntários de l eisército, alistados por un anho, bolta i meia abandonában la lhuita para cuidar de sous afazeres. Ls oufeciales, giralmente strangeiros, nun stában ambolbidos ne l cunflito.
L curso de la guerra puode ser dibedido an dues fases a partir de 1778. La purmeira fase, al norte, assistiu a la catura de Nuoba Iorque puls angleses (1776), para alhá de la campanha ne l bal de l Hudson para eisolar la Nuoba Anglaterra, que culminou na derrota an Saratoga (1777), i la catura de la Filadélfia (1777) depuis de la bitória de Brandywine.
La segunda fase zbiou las atençones británicas pa l sul, adonde grande númaro de lhegalistas podien ser recrutados. Filadélfia fui abandonada (1778) i Washington acampou an West Point la fin de amenaçar ls quartéis-generales británicos an Nuoba Iorque. Apuis de la catura de Charleston (1780) por Clinton, Cornwallis perseguiu an ban l eisército de l sul, debaixo de la lhiderança de Green, antes de sou própio eisército, saurido, render-se an Yorktown, Bergínia (outubre de 1781), treminando efetibamente cun las hostilidades. La paç i la andependéncia de l nuobo paíç (custituído pulas treze quelónias de la cuosta atlántica) fui reconhecida pul Tratado de Paris de 1783.
Apesar de las frequentes bitórias, ls angleses nun çtruírun ls eisércitos de Washington ó de Green i nun cunseguírun scachar la rejisténcia norte-amaricana.
Más tarde, an 1812 i 1815, acunteciu ua nuoba guerra antre ls Stados Ounidos i la Anglaterra. Essa guerra cunsulidou la andependéncia norte-amaricana.