Restanca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una restanca (o levada; caussada; paissièra; diga) es una reblariá longitudinala, naturala o artificiala, mai sovent compausada de tèrra. La foncion màger d'aquel obratge es d’empachar que se negue de tèrras bassas se trobant lo long de la restancaa per las aigas d'un lac, d'un riu o de la mar.
Las restancas mai celèbras son aquelas dels Païses Basses, l'Afsluitdijk (o diga de tancadura) n'es l'exemple mai impressionant.
Las restancas mai nautas aquelas de las restancas idroelectricas, amb per exemple gaireben 300 m de naut per la diga de tèrra de la restanca de Norek (Tatgiquistan), que será passada per aquela de la restanca de Vakhch (335 mètres) quand s'acabará.
Alara que las restancas s'espandiguèron e multipliquèron pel mond, fins al començament dels ans 2000 « curiosament pauc d'atencion foguèt donada a las consequéncias ecologicas de la defensa costièra »[1], çò que justifiquèt un programa de recerca finançat per l'Eura suls mejans de produire de digas a mendre impacte ecologic[1].